Els catalans i els transgènics

Resultats de l´enquesta i conclusions

La segona pràctica ha consistit en fer un enquesta a trenta persones catalanes, concretament de Badalona. Aquesta enquesta contenia un total de quatre preguntes principals i tres que es subordinaven a algunes de les anteriors per esbrinar, una mica més, sobre el coneixement de l´enquestat quant a transgènics.
La hipòtesi plantejada per aquesta pràctica és: els catalans, com a ciutadans europeus i productors de transgènics, no estem conscienciats de les conseqüències que hi ha a l´hora de consumir transgènics.

Anàlisi de les dades i explicació:

Les trenta persones enquestades han estat dividides en dos blocs, quinze i quinze, corresponents a l´edat aproximada de cadascun dels enquestats: 15-25anys/més de 25anys. Per tant, les dades de cadascuna de les preguntes estan representades sobre quinze.

A l´enquesta hi havia un total de set preguntes de les quals només quatre, les principals i importants, han estat representades en aquest gràfic, i les altres només serveixen per corroborar que l´enquestat responia amb sinceritat.
Quant a la primera pregunta, el 66% del jovent sí que sap què és un transgènic mentre que els adults , amb una xifra més elevada, obtenen el 80%.

La segona qüestió, el jovent ha obtingut una xifra més alta quant a l´observació de l´etiqueta de l´aliment quan fa la compra, un 26.6%, tot i que la xifra comparada amb el total és força baixa. Però la dels adult encara més, amb un 20%.

La tercera qüestió preguntava si algun cop havien estat conscients d´haver comprat un transgènic, els adults, amb un 13.3%, han contestat que sí i els joves també però amb un 26.6%. Les marques, que contenen transgènics, que han esmentat són: Nestlé i Valor.

Finalment, a l´última qüestió, es va preguntar si sabien que eren Monsanto o Dupont, i aquí els adults superen amb diferència els resultats del jovent amb un 40% i un 6% respectivament.

La conclusió final a aquesta pràctica és la següent: Poca gent sap veritablement què és un transgènic, tant adults com joves, i quan fem la compra també són pocs aquells que es preocupen de mirar l´etiqueta del producte per saber realment què estan menjant, exceptuant aquells que han marcat en la casella que sí que ho fan per qüestió d´al.lèrgies alienes als transgènics. A més, pocs són els que estan mínimament al corrent de les actuals marques alimentàries que usen transgènics, atès que només han esmentat poc exemples, i finalment, els adult tenen una mínima idea sobre Monsanto/Dupont, que en comparació amb els joves, aquests definitivament no ho saben, excepte un 6% que és una xifra molt baixa.Tenint en compte aquestes conclusions, la hipòtesi plantejada queda verificada

L´etiquetatge de productes

Primerament, cal esmentar que el consumidor té el dret a saber què està comprant i consumint. És per això que la Unió Europea i alguns altres països obliguen a etiquetar els productes transgènics. Tot i així, hi ha d´altres que es neguen a fer-ho.
Una altra dada significativa, és que el tema de l´etiquetatge ha passat gairebé desapercebut per la majoria de consumidors del món atès que una bona part d´aquests desconeixen el significat de la paraula transgènic. Tot i així, els nous productes de l´enginyeria genètica seran molt més complexos i posaran a prova les consideracions i preocupacions dels consumidors.

Les opinions a favor de l´etiquetatge tenen ressò entre aquells que demanden major informació per poder prendre les seves decisions. En canvi, els arguments en contra
d ´etiquetar els productes transgènics parteixen de qüestionar el tipus de informació que hauria de tenir l´etiqueta i també del tipus de llenguatge que s´utilitzaria, ja que ha de ser accessible. Algunes opinions subratllen que el consumidor, amb interès en saber si els productes del mercat contenen matèries primes transgèniques, té altres maneres de saber-ho sense necessitat de posar-ho en una etiqueta. Per una altra banda, es reconeix que la majoria dels consumidors estan principalment interessats en tres aspectes: qualitat, seguretat i cost.

Generalment, l´etiquetatge ha portat com a conseqüències l´exclusió del producte, la reformulació dels productes alimentaris i l´escassetat d´opcions d´aliments en el mercat. Una opinió generalitzada considera que l´etiquetatge obligatori enviaria un missatge erroni sobre la condició sanitària d´aquell producte i provocaria la confusió entre els consumidors, perquè molts productes contenen elements químics que la gent refusa simplement perquè els desconeixen, sense saber si són beneficiosos o no.

En altres paraules, etiquetar els productes alimentaris que derivin de matèries primes transgèniques els posarien en desavantatge sobre la preferències dels consumidors, no obstant els productes transgènics són substancialment equivalents i igualment innocus.


Quan aquesta situació canvia, és a dir quan les matèries primes transgèniques no són substancialment equivalents, llavors és recomanable i justificable etiquetar el producte amb l´aclaració respectiva.

Interpretant les preferències dels consumidors, possiblement es podria trobar una acció intermitja que pogués establir un etiquetatge voluntari que contingués informació útil i verificable i , d´aquesta manera, permetre que actuessin les forces del mercat.

Procés d´elaboració d´un transgènic

Hi ha una gran varietat de mètodes per aconseguir fer un transgènic, concretament s´introdueix un gen a una planta, perquè aquesta pugui produir una proteïna que per la seva naturalesa no pot produir.
Aquests mètodes de transferència es poden dividir en dos grups: els mètodes biològics i els directes.
En els mètodes biològics, s´usa un vector viu que duu el material genètic a la cèl.lula. En aquesta transformació intervenen l´Agrobacterium i la transducció viral.
En segon lloc, entre els mètodes directes més utilitzats es troben el bombardeig per una partícula (“biolistics”), la transformació del cloroplast, la tècnica “Galistan” (injecció), l´enginyeria metabòlica i el cultiu de cèl.lules en plantes. Aquests són els mètodes més eficients i segurs per poder dur a terme el procés de transformació.

La tècnica de transformació genètica on intervé l´Agrobacterium tumefaciens va establir les bases per a la creació de les plantes transgèniques i la gran varietat d´aplicacions que aquesta tecnologia proveeix. De forma general, aquesta consisteix en el intercanvi genètic per mitjà de calls que li causen a la planta. És el mètode que més s´usa.

A continuació, tenim el mètode de infiltració d´Agrobacterium al buit o vacuum, és relativament nou i senzill, usat per a la transformació de Arabidopsis thaliana. Aquesta tècnica, coneguda també com “Floral Dipping”, simplifica el mètode tradicional de la transformació on intervé l´Agrobacterium. Els passos a seguir, en aquest procés, són els següents :
1. Cultiu d´Arabidopsis fins que floreixi.
2. Remoción o “uprooting” de la planta.
3. Aplicació de l´Agrobacterium a través d´una infiltració al buit en un medi de sacaroa/hormones.
4. Replantació de la planta.
5. Recol.lecció de les llavors després d´unes setmanes de cultiu.
6. Identificació de la peogenie desitjada al créixer selectivament en un medi d´antibiòtics o herbicides.
Amb aquest mètode és minimitza la variació somaclonal associada amb el cultiu i la regeneració de teixits, atès que la majoria de la peogenie transformada és genèticament uniforme(no-quimèrica)de la transducció viral, la transferència de l´ADN viral d´una cèl.lula a una altra per un bacteriògag. L´avantatge d´aquest mètode és que com el genoma manipulat és transferit per un bacteriòfag a una altra cèl.lula hoste, aquest quedarà inscrit en el mode de replicació d´ADN de la cèl.lula infectada i, por tant, produirà nombroses còpies d´ADN recombinant augmentant l´expressió d´una proteïna en un temps relativament curt.

Entre altres mètodes de transferència directa la més usada és el bombardeig per una partícula o “Biolistics”. Aquesta tècnica envolta l´ús d´una partícula (usualment de metall) coberta d´una capa d´àcid nucleòtid, la qual és projectada a una cèl.lula o teixit dirigit a grans partícules. L´ADN es desprèn a l´interior de la cèl.lula, i una porció s´incorporarà als cromosomes de l´hoste. En un experiment d´aquest tipus normalment es generaran 8,000 “tirs” per plat bombardejat. És considerat com la forma més estable d´insercció del gen al genoma nuclear de la planta, a més a més de la tècnica d´Agrobacterium. Però, alguns desavantatges són que proveeix un ampli marge de resultats imprescindibles i incrementa la taxa de mutació cel.lular.

L´insercció del genoma forà per mitjà del genoma separat del cloroplast es pot fer per tres mètodes:
1. “biolistics”
2. Transformació on intervé el glicol de polietilè (PEG)
3. Expansió “Galistan” per una femto-agulla
La transformació on intervé el PEG requereix la preparació del protoplast (la cèl.lula vegetal sense la paret). Els protoplasts es fusionen mitjançant el PEG, s´obtenen híbrids i , per recombinació, cèl.lules transgèniques. A més, també requereix que la proteïna sigui regenerable per si mateix. El cloroplast adquireix ADN en presència de PEG per canvis a la membrana plasmàtica, de manera que aquest entra al citoplasma i és transportat al cloroplast on és afegit com a part integral del seu genoma original. Després, com el cloroplast és part essencial del procés fotosintètic, totes les plantes tenen múltiples còpies d´ells, factor que ajuda en alts nivells d´expressió.

La tècnica “Galistan” és la més nova i per tant, la menys practicada. Tracta de la microinjecció d´ADN al cloroplast usant l´expansió d´un líquid dins de l´agulla inducido pel calor (“Galistan”) que obliga la transformació del plásmido d´ADN dirigit. També s´usa la tècnica de injecció, a nivell macro i micro, per inserir el material genètic forà directament al nucli de la cèl.lula. Aquest mètode presenta menys errors aleatoris per la seva eficàcia.

L´enginyeria metabòlica tracta sobre la modificació de processos metabòlics de les cèl.lules enfocats en canviar gens estructurals i gens regulatoris, com els gens que codifiquen pels promotors. Al modificar un promotor es pot controlar no tant sols la quantitat de proteïna sintetizada, sinó que es pot controlar l´acumulació d´aquesta proteïna en àrees específiques a la cèl.lula de la planta.
Finalment, l´últim mètode usat és la producció de proteïnes pel cultiu de cèl.lules. En aquests projectes, usualment, insereixen ADN a la cèl.lula de la planta i creixen en un cultiu dins d´un caldo nutricional. D´aquesta forma, les cèl.lules produeixen ràpidament la proteïna i aquesta és rebutjada al medi, on la seva extracció és més senzilla. Tot i així, hi ha cops que es requereix d´un equip sofisticat per a una extracció efectiva, com un bioreactor que separa les proteïnes per cromatografia d´afinitat després de què aquestes hagin estat sintetitzades (“Affinity-Chromatography Bioreactor” o ACBR)

Procés d´elaboració d´un transgènic

Hi ha una gran varietat de mètodes per aconseguir fer un transgènic, concretament s´introdueix un gen a una planta, perquè aquesta pugui produir una proteïna que per la seva naturalesa no pot produir.
Aquests mètodes de transferència es poden dividir en dos grups: els mètodes biològics i els directes.
En els mètodes biològics, s´usa un vector viu que duu el material genètic a la cèl.lula. En aquesta transformació intervenen l´Agrobacterium i la transducció viral.
En segon lloc, entre els mètodes directes més utilitzats es troben el bombardeig per una partícula (“biolistics”), la transformació del cloroplast, la tècnica “Galistan” (injecció), l´enginyeria metabòlica i el cultiu de cèl.lules en plantes. Aquests són els mètodes més eficients i segurs per poder dur a terme el procés de transformació.

La tècnica de transformació genètica on intervé l´Agrobacterium tumefaciens va establir les bases per a la creació de les plantes transgèniques i la gran varietat d´aplicacions que aquesta tecnologia proveeix. De forma general, aquesta consisteix en el intercanvi genètic per mitjà de calls que li causen a la planta. És el mètode que més s´usa.

A continuació, tenim el mètode de infiltració d´Agrobacterium al buit o vacuum, és relativament nou i senzill, usat per a la transformació de Arabidopsis thaliana. Aquesta tècnica, coneguda també com “Floral Dipping”, simplifica el mètode tradicional de la transformació on intervé l´Agrobacterium. Els passos a seguir, en aquest procés, són els següents :
1. Cultiu d´Arabidopsis fins que floreixi.
2. Remoción o “uprooting” de la planta.
3. Aplicació de l´Agrobacterium a través d´una infiltració al buit en un medi de sacaroa/hormones.
4. Replantació de la planta.
5. Recol.lecció de les llavors després d´unes setmanes de cultiu.
6. Identificació de la peogenie desitjada al créixer selectivament en un medi d´antibiòtics o herbicides.
Amb aquest mètode és minimitza la variació somaclonal associada amb el cultiu i la regeneració de teixits, atès que la majoria de la peogenie transformada és genèticament uniforme(no-quimèrica)de la transducció viral, la transferència de l´ADN viral d´una cèl.lula a una altra per un bacteriògag. L´avantatge d´aquest mètode és que com el genoma manipulat és transferit per un bacteriòfag a una altra cèl.lula hoste, aquest quedarà inscrit en el mode de replicació d´ADN de la cèl.lula infectada i, por tant, produirà nombroses còpies d´ADN recombinant augmentant l´expressió d´una proteïna en un temps relativament curt.

Entre altres mètodes de transferència directa la més usada és el bombardeig per una partícula o “Biolistics”. Aquesta tècnica envolta l´ús d´una partícula (usualment de metall) coberta d´una capa d´àcid nucleòtid, la qual és projectada a una cèl.lula o teixit dirigit a grans partícules. L´ADN es desprèn a l´interior de la cèl.lula, i una porció s´incorporarà als cromosomes de l´hoste. En un experiment d´aquest tipus normalment es generaran 8,000 “tirs” per plat bombardejat. És considerat com la forma més estable d´insercció del gen al genoma nuclear de la planta, a més a més de la tècnica d´Agrobacterium. Però, alguns desavantatges són que proveeix un ampli marge de resultats imprescindibles i incrementa la taxa de mutació cel.lular.

L´insercció del genoma forà per mitjà del genoma separat del cloroplast es pot fer per tres mètodes:
1. “biolistics”
2. Transformació on intervé el glicol de polietilè (PEG)
3. Expansió “Galistan” per una femto-agulla
La transformació on intervé el PEG requereix la preparació del protoplast (la cèl.lula vegetal sense la paret). Els protoplasts es fusionen mitjançant el PEG, s´obtenen híbrids i , per recombinació, cèl.lules transgèniques. A més, també requereix que la proteïna sigui regenerable per si mateix. El cloroplast adquireix ADN en presència de PEG per canvis a la membrana plasmàtica, de manera que aquest entra al citoplasma i és transportat al cloroplast on és afegit com a part integral del seu genoma original. Després, com el cloroplast és part essencial del procés fotosintètic, totes les plantes tenen múltiples còpies d´ells, factor que ajuda en alts nivells d´expressió.

La tècnica “Galistan” és la més nova i per tant, la menys practicada. Tracta de la microinjecció d´ADN al cloroplast usant l´expansió d´un líquid dins de l´agulla inducido pel calor (“Galistan”) que obliga la transformació del plásmido d´ADN dirigit. També s´usa la tècnica de injecció, a nivell macro i micro, per inserir el material genètic forà directament al nucli de la cèl.lula. Aquest mètode presenta menys errors aleatoris per la seva eficàcia.

L´enginyeria metabòlica tracta sobre la modificació de processos metabòlics de les cèl.lules enfocats en canviar gens estructurals i gens regulatoris, com els gens que codifiquen pels promotors. Al modificar un promotor es pot controlar no tant sols la quantitat de proteïna sintetizada, sinó que es pot controlar l´acumulació d´aquesta proteïna en àrees específiques a la cèl.lula de la planta.
Finalment, l´últim mètode usat és la producció de proteïnes pel cultiu de cèl.lules. En aquests projectes, usualment, insereixen ADN a la cèl.lula de la planta i creixen en un cultiu dins d´un caldo nutricional. D´aquesta forma, les cèl.lules produeixen ràpidament la proteïna i aquesta és rebutjada al medi, on la seva extracció és més senzilla. Tot i així, hi ha cops que es requereix d´un equip sofisticat per a una extracció efectiva, com un bioreactor que separa les proteïnes per cromatografia d´afinitat després de què aquestes hagin estat sintetitzades (“Affinity-Chromatography Bioreactor” o ACBR)

ILP, debat al Parlament

Aquí us deixo el debat complet al Parlament per a lap prohibicoó del cultiu de transgènics a Catalunya.

Els resultats, com a resum, van ser: la ILP va ser rebutjada amb esmenes a la totalitat per CiU, PSC i PP (95 vots) mentre que ERC, ICV-EUiA i el Grup Mixt van votar a favor de la seva tramitació (35 vots).

Creieu que és just que la ILP no fos aprovada? Podeu donar la vostra opinió aquí. Gràcies

Situació a Espanya i a Catalunya

A Espanya

El Govern permet que Espanya sigui el camp experimental de les multinacionals a Europa. El Govern ha permès que el 42% dels assajos experimentals a l'aire lliure que s'han realitzat en la Unió Europea (UE) durant els últims anys es realitzin en Espanya, segons dades oficials. Aquests perillosos cultius a l'aire lliure, que no han passat per cap tràmit d'avaluació de la seva seguretat, suposen un greu risc de contaminació de cultius destinats a l'alimentació. Espanya cultiva unes 81 428 hect.

El 82% d'aquests assajos han estat realitzats per multinacionals com Monsanto, Bayer o Pioneer, el que converteix a Espanya, amb el vist-i-plau del Govern, en el gran laboratori de les multinacionals dels transgènics. David Sánchez, responsable d'agricultura i alimentació d'Amics de la Terra va afirmar: “S'ha demostrat moltes vegades que és impossible controlar la dispersió del pol·len d'aquestes plantes transgèniques, que poden contaminar cultius destinats a l'alimentació fins i tot a quilòmetres de distància. El risc per a la salut pública és evident.”

És el Govern el qual autoritza tots els assajos, previ informe de la Comissió Nacional de Bioseguretat (CNB). Aquest organisme conta amb només 7 representants científics (d'un total de 46 membres), molts d'ells públicament defensors dels transgènics i amb relacions massa properes amb la indústria dels transgènics Entre els representants de l'Administració en aquesta Comissió, alguns també mantenen una relació massa estreta amb la indústria. Entre els cultius experimentals aprovats, hi ha cultius d'un blat de moro transgènic amb possibilitat de causar efectes negatius en la salut . Ni tan sols quan hi ha evidències científiques de perill sobre la salut pública, la CNB o el Govern han posat alguna trava.

A més d´haver gairebé la meitat dels assajos a l'aire lliure en la UE, Espanya és l'únic país que conrea transgènics de forma comercial, amb més de 80.000 hectàrees de blat de moro transgènic conreades en 2008. Davant d'aquesta posició, països com França, Alemanya, Àustria, Grècia o Polònia mantenen la prohibició del seu cultiu. El Govern es posiciona clarament a favor dels interessos de les multinacionals enfront de l'interès públic, permetent que Espanya, la seva població i el seu medi ambient, siguin el gran laboratori de les multinacionals dels transgènics a Europa.
A això cal afegir una política de falta de transparència en la presa de decisions, com ha estat denunciat de forma repetida per ecologistes i agricultors.

A Catalunya

A Catalunya, la investigació pública que es fa al respecte ha acceptat els transgènics com quelcom interessant i s’estan donant investigacions pel desenvolupament de transgènics. A més s´han descobert una sèrie de científics que treballen per les empreses comercialitzadores i van perjudicar la defensa de la ILP (Iniciativa Legislativa Popular). Catalunya i Aragó estan concentrant la major part de la producció de transgènics a Europa. Concretament cultiven el 70% del total que es cultiva a Espanya. Aragó amb unes 32 000 hect i Catalunya amb 25 000 hect. Ara mateix només hi ha a Catalunya un cultiu comercial aprovat a Europa que és el blat de moro. En concret, el transgen pertany a l’empresa Monsanto és el MON810 i hi ha diferents varietats de blat de moro que tenen aquest transgen. El que li dóna és una resistència al taladre. La planta sintetitza de forma continuada un insectida i això el que fa és que quan el taladre, que és un barrinador que menja panís, es mor.
Organitzacions contràries als transgènics van presentar als parlamentaris catalans el novembre passat un document de 35 pàgines que fa referència a més de 100 informes científics i també alguns articles publicats a la premsa que fan referència a alguns perills dels transgènics.

Hi ha molts interessos per part de les empreses productores i hi ha una campanya per vendre unes llavors o unes altres. Ja fa anys que un objectiu de les empreses productores de llavors seria aconseguir que la totalitat de les llavors fossin transgèniques perquè el volum del negoci seria impressionant. El problema d’això seria el control de l’alimentació mundial en mans d’unes poques empreses. La promoció dels transgènics també els interessa perquè hi ha uns efectes en borsa que repercuteixen en l’economia d’aquestes empreses a més dels èxits biotecnològics.

Bàsicament es demanaven tres coses amb la ILP: prohibició dels cultius transgènics, això afectaria al MON810; etiquetatge dels productes alimentats amb transgènics, ous, lactis, carns; que s’aturés la investigació sobre el desenvolupament de cultius transgènics i es derivés a conèixer els efectes dels transgènics en la salut i el mediambient.

Què opineu al respcte? Creieu que la ILP hauria d´haver estat aprovada? Podeu donar la vostra opinió. Gràcies

Què és Monsanto?

Monsanto és una empresa multinacional dels EEUU de productes agrícoles i solucions integrades a productes fitosanitaris, llavors i biotecnologia per millorar la productivitat i la qualitat dels aliments. A Espanya hi treballen des de fa 30 anys, és a dir, a partir del 1969. Aquí, aquesta empresa es centra únicament en la comercialització de productes per la producció de cultius i en la investigació, desenvolupament i i comercialització de llavors (convencionals millorades genèticament).
Per a la investigació i desenvolupament de les llavors, Monsanto disposa a Espanya d´una planta de processament a Los Palacios (Sevilla). Aquesta planta és una de les més modernes a Europa pel que fa aquest sector, i el 2002 va obtenir la norma internacional OHSAS 18001:1999 de seguretat i sanitat laboral. El 28 de febrer de 2003, el Ministeri d´Agricultura, Pesca i Alimentació va donar la seva autorització per incloure en el Registre de Varietats Comercials el blat de moro Bt MON 810, resistent als insectes, i aprovat per la UE el 1998. Es tracta del primer producte genèticament modificat per Monsanto a Espanya.
Les llavors genèticament millorades es va conrear per primer cop a Espanya el 1997, quan s´iniciaren els assajos al camp. Un any més tard, el Ministeri d´Agricultura Pesca i Alimentació donà el seu vist-i-plau per comercialitzar aquest nou blat de moro modificat genèticament amb el bacteri Bt resistent als insectes.

Aquesta empresa ha rebut moltes queixes i peticions per no continuar amb la seva activitat (veieu posteriorment una sèrie de casos que potser us faran veure d´una forma diferent aquesta empresa)